"Un roman c'est un miroir qu'on promène le long d'un chemin", Saint-Réal

1 de juny 2010

la fressa nocturna


El poble dorm. Fa una brisa suau que em refresca la pell, shshshshshs.... En la llunyania sento un cotxe amb música alegre, acompanyada d'un repicar de mans no massa reeixit, tacatac! tacatac! Sento el plor d'una criatura que ja hauria d'estar dormint, ueeee! ueeeee!. Un cotxe passa, suau, sense música, posa l'intermitent a la dreta, clic, clic, clic,... i enfila el carrer Padró amunt.
M'arriben veus desconegudes, de veïns desconeguts que surten al balcó a fumar la darrera cigarreta del dia, ffffffffff... i de cop, clac, clac, clac, sento un pas decidit, jove, altiu, una noia elegant camina de pressa i amb passes curtes, per culpa d'aquells talons que ara creu que es va comprar massa alts...clac, clac, clac... fins que les passes s'allunyen i, en la foscor del carrer d'il·luminació de baix consum, desapareix el soroll humà.
El carrer dorm i només jo resto desperta, amatent, esperant que m'arribi la son que fa un temps em va abandonar.
El campanar em diu que són dos quarts de dotze. El poble dorm.