Ostres, m'encanta. Orió i Cassiopea, q bonic. Enhorabona, Marta
Gràcies, Anna. Aquesta vegada he aconseguit ser breu.
Molt maco.
Orió, Cassiopea... Que bonic que és, Marta, poder mirar junts una nit estelada! Gràcies!Toni
Precios Marta, en poques paraules, tot un món.
ai, Marta, què trist sona :( "el ple que omplia el meu vuit". Melanconia.
Hola Toni, les nits al Segrià, m'inspiren. El cel, allà al poble, és únic.
Gràcies, Gemma, celebro que t'agradi.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Cris, gràcies per deixar el teu comentari. Just el que busco és transmetre tristor i melanconia. Per sort, tot és ficció. haha!
Ostres, m'encanta. Orió i Cassiopea, q bonic. Enhorabona, Marta
ResponEliminaGràcies, Anna. Aquesta vegada he aconseguit ser breu.
ResponEliminaMolt maco.
ResponEliminaOrió, Cassiopea... Que bonic que és, Marta, poder mirar junts una nit estelada! Gràcies!
ResponEliminaToni
Precios Marta, en poques paraules, tot un món.
ResponEliminaai, Marta, què trist sona :(
ResponElimina"el ple que omplia el meu vuit". Melanconia.
Hola Toni, les nits al Segrià, m'inspiren. El cel, allà al poble, és únic.
ResponEliminaGràcies, Gemma, celebro que t'agradi.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCris, gràcies per deixar el teu comentari. Just el que busco és transmetre tristor i melanconia. Per sort, tot és ficció. haha!
ResponElimina