Avui fa 23 anys que el meu pare es va morir. Dies abans li vaig escriure un poema, del qual en recordo algunes parts. El que escric ara aquí està modificat, però l'esperit del record és el mateix. Papa, t'estimo molt (encara que no hi siguis).
et recordo com una
espelma,
que poc a poc es
consumeix,
que plàcidament
fa petites
pampallugues,
fins que
a les dues,
ja ets company de l'etern.
26 març 2010
Marta, ho sento. Eres jove quan vas perdre el pare. Bonic record i boniques paraules.
ResponEliminaMentre visqui en el record, no marxarà.
sí, Anna, jo només tenia 17 anys... Em recordo d'ell cada dia. Gràcies.
ResponEliminaUn poema preciòs, Marta.
ResponEliminaPetons.