"Un roman c'est un miroir qu'on promène le long d'un chemin", Saint-Réal

9 de març 2010

e-books


El dissabte vaig estar passejant per Lleida, i a l'Abacus, vaig fixar-me en la publicitat d'un aparell electrònic, un e-book exactament. M'ho vaig estar mirant perquè em va semblar una bona idea per dur al damunt un bon feix de llibres, però sense patir-ne les conseqüències òbvies.

Tenia el tamany d'un llibre mitjà, una mica és gran que un de butxaca; la pantalla era de tinta electrònica, que segons diu la propaganda "no cansa la vista i no reflecteix la llum del sol". Això últim no ho he pogut comprobar perquè, com és lògic, no em van deixar sortir de la botiga amb aquest "trastet" si prèviament no passava per caixa... Em va semblar molt bé, perquè hi caben fins a 1000 llibres, que és més dels que tinc a casa, a part que era molt lleuger, molt primet i a més tenia la funció d'mp3; hi pots connectar uns walkmans i escoltar música mentre llegeixes...

però quins incovenients hi trobo? t'has de baixar els llibres d'internet, que fins aquí em sembla bé, però el descompte era d'entre un 30 i un 50% respecte el preu normal de botiga d'una edició tradicional. No em semblen uns descomptes massa alts, tenint en compte que s'estalvien la impressió a paper, el transport fins la botiga, el volum d'emmagatzematge...

I l'altra cosa que tampoc em va acabar de fer el pes és que, utilitzant aquest aparell, es perdrà aquell encant especial que es té, quan et compres un llibre que et fa molta il·lusió i sobretot, quan mires la prestatgeria de llibres i els veus allà, tots juntets, fent combinacions estranyes de colors, i penses: són meus, són meus!

el preu encara és massa alt, però això ja són figues d'un altre paner...

6 comentaris:

  1. Tot i que m'agraden força les noves tecnologies, res no pot substituir la màgia d'un llibre.

    ResponElimina
  2. això em recorda una mica al meu text expositiu de Llengua Estàndard. Jo en parlava i deia que res no pot substituir la olor d'un llibre, o la màgia de subratllar fragments en llapis. Jo en dic abraçades llunyanes. Són frases que ens esperen a nosaltres, perquè són descripcions del com ens sentim en aquell precís instant, però nosaltres no ho sabem verbalitzar.
    I l'autor ens abraça, i jo sempre ho subratllo i després, anys més tard potser, ho rellegeixo i sento el mateix a dins, la mateixa punxada al pit.

    (Ei, m'has fet enveja, fa temps que vull un bloc on plorar tot el que mai no m'atreveixo a dir. Hola, bonica).

    *

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. i no només l'olor del llibre nou, a més a més el tacte de la portada, el saber que ningú l'ha obert encara. I quan l'acabo, rellegir fragments que m'han agradat, o llegir la petita biografia de l'autor o autora...

    ResponElimina
  5. I perquè no els fem conviure tots dos, l'electrònic i els impresos?? Jo portaria l'electrònic al bolso i tindria les estanteries pleeeeenes de llibres impresos. Hi ha prou llibres com per no repetir títols, no?

    Hola, mareta boniqueta! ;)

    ResponElimina
  6. hola Cris,
    m'encanta veure't per aquí!

    ResponElimina