"Un roman c'est un miroir qu'on promène le long d'un chemin", Saint-Réal

9 de març 2010

els perquès


Avui començo aquest bloc. I per què? doncs perquè m'agrada escriure, i per què aquest títol? doncs perquè moltes nits, quan l'insomni em fa companyia encara que jo no ho vulgui, el meu cap segueix treballant com si estigués dalt del metro... i he pensat, i si ho escric? almenys aprofito el temps, que és molt.

A vegades m'invento unes històries que donarien per unes quantes entrades a aquest bloc. A vegades trobo la solució a petits problemes domèstics, i d'altres nits aquests problemets es fan grans, grans... i quan arriba el matí, ja s'han desinflat com els globus de gas.

¿M'enrecordaré l'endemà d'escriure alguna cosa que tingui sentit? ¿M'hauria de posar una llibreteta a la tauleta de nit i anotar les idees brillants que s'escapen en la foscor del dormitori?

De moment, he donat el primer pas...

1 comentari:

  1. Enhorabona per la iniciativa. Ja tens una seguidora, però, vigila, que els blocs creen addicció! T'ho asseguro.
    De moment, et dic dues coses:
    1. Ara mateix et col·loco en la llista de blocs amics dels meus
    2. La resposta al tema de la llibreteta, és sí.
    A mi em passa el mateix i no poques vegades invento els meus contes o soluciono qüestions de la tesi o de les investigacions del llit estant.
    Fins aviat, Marta!

    ResponElimina